Òpera en tres actes sense interrupció.

Llibret de Jaroslaw Iwaszkiewicz i del compositor basat en Bacchae d’Eurípides. Música de Karol Szymanowski. Estrenada el 19 de juny de 1926 al Teatre Wielki de Varsòvia. Estrena a Espanya.

Król Roger (El rei Roger) és una òpera del compositor polonès  Karol Szymanowski, amb llibret de Jarosław Iwaszkiewicz, estrenada a Varsòvia el 1926. Ambientada a la Sicília del segle XII, enllaça elements del classicisme grec –el culte al déu Dionís– amb la filosofia de Nietzsche i explora la convivència cultural bizantina, àrab, grega i europea. Es considera una de les grans òperes del segle xx. El personatge central, el rei sicilià Roger, s’inspira en la figura del rei de Tebes Penteu, que prohibí el culte a Dionís i morí al mont Citeró destrossat per la seva mare i les seves germanes. Narra l’arribada a Sicília d’un misteriós pastor, que sedueix la reina Roxana i tota la cort, i finalment es manifesta com a Dionís, el déu del vi, de la fertilitat i de l’hedonisme. Però Roger resisteix la seva seducció i acaba l’obra amb un vibrant himne a Apol·lo i al Sol, símbols de la racionalitat del classicisme, que s’oposa a l’èxtasi de Dionís i dels seus seguidors. El primer acte, dit «bizantí», té lloc a la catedral de Palerm; el segon, dit «oriental», a l’Índia i al Pròxim Orient, i el tercer, dit «grecoromà», en un vell temple grec, i la música recull les distintes atmosferes: la religiosa, la de les danses orientals exòtiques i la de l’idealisme i la passió.

 L’òpera representa el conflicte entre els ideals cristians i pagans, o entre les tendències dionisíaca i apol·línia dins de cadascun de nosaltres. La veu d’un nou déu es fa sentir a través del misteriós pastor, que apareix davant el rei cristià Roger. Tots el rebutgen, llevat de la reina Roxana, la qual, guiada per la seva intuïció més que no pas per la seva raó, sembla donar crèdit al missatge del pastor. Després de provar de fer-lo presoner, el rei acaba component-se amb aquest fenomen nou i el repte que representa. La música té una mica de la riquesa i de la textura de la dels contemporanis de Szymanowski, Strauss o Scriabine/Skriabin, de vegades amb la sagacitat de la de Debussy.