Perseguint un somni
A la recerca del Liceu somiat
Al llarg de més de quatre segles, l’òpera, com a gènere porós i en contínua evolució, no ha deixat d’integrar les aportacions tecnològiques més avançades i els reptes i les preocupacions més rellevants de cada societat.
L’òpera també ens ensenya que totes les promeses es poden trencar i que tots els “mais” i els “sempres” poden convertir-se en un “potser”. En aquesta constant fragilitat i por en què viu l’home és on l’òpera ens permet imaginar alguns models o referències necessàries.
La temporada que us oferim es vertebra a partir de la idea de perseguir un somni, i com aquesta tensió envers la seva consecució pot donar sentit a les nostres vides, tot acostant-nos a un escenari de felicitat. Sovint els pares ens ensenyen a tenir els peus a la terra, però també a somniar. No es tracta de cap contradicció, sinó que resulta imprescindible combinar tots dos elements: la satisfacció en la lluita per assolir el repte que un desitja. El SOMNI, així, és sinònim d’una ambició sana i un estímul emocional que ben gestionat pot ser un aliat (encara que no sigui cap garantia d’assolir-lo). El sol fet de focalitzar-nos farà que hi donem valor.
Així, una extensa galeria de personatges es despulla en la seva intimitat cada nit per compartir les seves aspiracions: Katarina i Serguei (Lady Macbeth de Mtsensk) o Violetta i Alfredo (La Traviata) fantasien en fugir per celebrar el seu amor lluny de la presó social; Cio-Cio-San entre les flors de cirerer vol reconèixer l’arribada del seu Pinkerton a la nau USS Abraham Lincoln; Walter Benjamin, l’any 1940, fugint del nazisme i atrapat a Portbou, se suïcida en un acte de denúncia amb un clar ideal de llibertat europeu, o Rusalka, que anhela abandonar la diferència per poder unir-se amb el príncep. Una dosi d’utopia per perseverar en la realització d’aquest desig, entès com a projecte vital.
Una col·lecció de títols on els paisatges emocionals onírics fan ressò d’aquests SOMNIS anhelats que dormen en tots nosaltres. La innocència i l’efervescència de la comunitat Liceu a la recerca d’imaginació neix en les fronteres entre la realitat i el SOMNI; el coliseu de la Rambla, com a conseqüència, entès com un univers de bellesa sublimada d’infinites possibilitats. Des de Katerina Ismailova en l’aventura de ser lliure fins a Elsa a Lohengrin, que encarna el sentiment de puresa sense límits, aquesta temporada ens permet explorar la proporció d’aquests SOMNIS i poder reconèixer-los en tots nosaltres.
Sovint, els SOMNIS poden ser en realitat il·lusions que neixen d’un temor i, òbviament, no es pot ser feliç fugint d’una por. No podem fiar-nos d’aquells que abracen cegament les seves pròpies certeses i s’aferren a la seva aspiració sense tenir en compte els dubtes i les paradoxes. L’ambigüitat i les contradiccions són el centre de la vida i, per tant, també dins de la temporada mateixa. Arribant al primer quart del segle XXI, ens cal revisar els SOMNIS que perseguim com a societat, per descobrir si realment som en el millor camí per arribar a un benestar comú, sense deixar a ningú pel camí.
Amb la satisfacció de les visions compartides amb Salvador Alemany, Valentí Oviedo, Josep Pons i Àlex Ollé, i acompanyats del referencial conjunt d’artistes, encetem una temporada en la qual necessitem conrear noves fantasies i fer servir tots els nostres recursos imaginatius per fer créixer en el Liceu un nou regne de Bellesa. Només tenim un camí dins d’un laberint on no trobem la sortida: seguir la tènue llum del nostre SOMNI, que ens retornarà la capacitat de sentir, veure i saber, base del nostre Art. Fidels als valors i a la tradició de la institució, sigueu convidats a la temporada 24/25 per continuar inventant un nou món, tot perseguint el vostre SOMNI.
Víctor Garcia de Gomar
Director artístic del Gran Teatre del Liceu
Àlex Ollé
Director d'escena i artista resident
Perseguir un somni pot voler dir empaitar una quimera, una cosa que no existeix, posar les esperances en fantasmagories. Però també vol dir, i aquesta és l’accepció que m’interessa, anar amb determinació, dedicació i perseverança a l’encalç d’un objectiu difícil d’assolir, però que obre horitzons incommensurables. I això, precisament, és el que hem estat perseguint al Consell Artístic del Gran Teatre del Liceu per fer realitat molts dels reptes (i somnis) que ens vam proposar des de la nostra primera temporada.
I la temporada 24/25 és un pas més en aquesta direcció. Per primera vegada, tindrem una posada en escena, Requiem, d’un dels creadors més aclamats dels darrers anys, Romeo Castellucci. I una nova producció de Lohengrin, liderada pel Liceu i dirigida per Katherina Wagner, la besneta del compositor. I tres coproduccions noves: La sonnambula de Bárbara Lluch; la Rusalka de Christof Loy, i el Giulio Cesare de Calixto Bieito. I tindrem David McVicar, també la parella de directors Leiser-Caurier, Jean-Claude Auvray... i jo mateix tindré l’honor d’inaugurar la temporada amb Lady Macbeth de Mtsensk... un veritable somni.
I més somnis. Els de les dues coproduccions noves, Afanador, amb coreografia de Marcos Morao & La Veronal amb el Ballet Nacional de España, i el Don Juan, de Christoph W. Gluck, amb coreografia d’Edward Clug. I encara més: Alexander Ekman amb la GöteborgsOperans Danskompani i l’espectacle Hammer.
I no em vull oblidar del projecte Òh!pera, veritable motor per integrar en el món de l’òpera els joves creadors, ni dels projectes d’àmbit social i educatiu que duu a terme el Gran Teatre del Liceu.
Tot això és el que vol dir perseguir un somni, la il·lusió que ens uneix, el que ens impulsa a continuar endavant per assolir, simplement, l’incommensurable.
Gerhard Richter
Artista plàstic
"Per descomptat que pots ignorar els somnis, però seria una pena, perquè són útils."
RECITAL
Al Gran Teatre del Liceu
DICHTERLIEBE, de Robert Schumann amb projeccions de Gerhard Richter
14 de març del 2025
Inma Femenía
Artista visual
"Podria dir molts anhels i somnis personals, però davant la situació global que estem vivint, únicament puc desitjar pau."
EXPOSICIÓ
Sala principal
19 de setembre de 2024
Sebastião Salgado
Fotògraf
"El meu somni és que prenguem la decisió de reconstruir els nostres ecosistemes, replantar els nostres boscos, protegir les nostres comunitats indígenes, i que puguem viure en harmonia en un planeta habitable, en integració amb totes les espècies, i sense l'amenaça constant de l'escalfament global."
CONCERT
Al Gran Teatre del Liceu
SEBASTIÃO SALGADO. AMAZÔNIA, amb música de Villa-Lobos i Glass i projecció de fotografies de Sebastião Salgado
26 de novembre del 2024
William Kentridge
Artista
"Ja saps, aquell somni on intentes escapar i corres, però tens els peus atrapats al fang i no pots avançar. Intentes cridar, però tot el que arribes a dir és un llarg NOOOOOOOO…!!! ….però espera’t. Sabem que no hi ha res més avorrit que escoltar els somnis dels altres."
CONCERT
Al Gran Teatre del Liceu
OH TO BELIEVE IN ANOTHER WORLD, amb la 10ª Simfonia de Xostakóvitx y l’obra d’animació de William Kentridge.
18 d’octubre del 2024
Antoni Tàpies
Artista
“(...) Aquell desig meu d’arribar a trobar també en l’art les tècniques apropiades per fer despertar la consciència i transformar-nos realment.” Antoni Tàpies, Memòria personal. Fragment per a una autobiografia. Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, 2009, pàg. 230.
EXPOSICIÓ
Saló dels Miralls
Composició (1991)
Del 9 de novembre al 28 de desembre del 2024
Míriam Cano
Escriptora i traductora
“Que s’acabin les desigualtats, les injustícies i la violencia”.
POEMES
La poeta catalana ha fet una selecció dels seus propis poemes i versos per a tots els materials de la temporada 2024/2025.
ÒPERA
Al Gran Teatre del Liceu
MICROÒPERES D’AVUI (MÚSICA, ART I PENSAMENT). Llibretista.
8 i 09 de febrer de 2025.